Tipus de demència: com es diferencien l’Alzheimer i altres demències

Per a molta gent, «demència» i «Alzheimer» són la mateixa cosa. És un dels malentesos més estesos en salut cerebral, i té conseqüències reals: quan una família no distingeix entre els diferents tipus de demències, els resulta més difícil entendre el pronòstic, anticipar els símptomes i prendre decisions de tractament.

La realitat és que la demència no és una malaltia concreta, sinó una síndrome —un conjunt de símptomes— que pot estar causada per diferents malalties. L’Alzheimer és la causa més comuna, però està lluny de ser l’única. I cada tipus de demència té la seva pròpia manera de començar, de progressar i de manifestar-se.

En aquest article expliquem què és exactament la demència, quins són els seus tipus principals, en què es diferencien de l’Alzheimer i per què un diagnòstic precís i precoç marca una diferència enorme.

Què és la demència?

La demència és un deteriorament progressiu de les funcions cognitives —memòria, raonament, llenguatge, orientació, judici— prou greu com per interferir amb la vida quotidiana de la persona. No és una conseqüència inevitable de l’envelliment; encara que l’edat és el principal factor de risc, la demència és sempre el resultat d’una malaltia que danya el cervell.

És important distingir-la dels oblits normals de l’edat. Oblidar on has deixat les ulleres és normal. Oblidar com s’usen, o no reconèixer un familiar proper, no ho és.

Per això convé aclarir la confusió més habitual: què és més greu, l’Alzheimer o la demència? La pregunta, en rigor, no té sentit, perquè no són comparables. L’Alzheimer és un tipus de demència —el més freqüent—. Seria com preguntar què és millor, «un cotxe» o «un Seat». La demència és la categoria general; l’Alzheimer, una de les malalties que la provoquen.

Tipus de demència més freqüents

Existeixen més de cent causes possibles de demència, però unes poques concentren la gran majoria dels casos.

Malaltia d’Alzheimer

És la causa més comuna, responsable d’aproximadament el 60 a 70% de tots els casos de demència. Es caracteritza per l’acumulació anormal de dues proteïnes al cervell —beta-amiloide i tau—, que danya i destrueix progressivament les neurones, començant per l’hipocamp (la regió de la memòria).

El seu símptoma inicial més típic és la pèrdua de memòria recent: la persona oblida converses, repeteix preguntes, perd objectes. A mesura que avança, apareix: desorientació, dificultats amb el llenguatge i, finalment, pèrdua d’autonomia. És una malaltia de progressió lenta, que pot estendre’s durant anys.

Demència vascular

És la segona causa més freqüent. Es produeix quan el flux sanguini al cervell es veu compromès —per un ictus o per múltiples microinfarts—, cosa que priva les neurones d’oxigen i nutrients.

A diferència de l’Alzheimer, la demència vascular acostuma a progressar «a esglaons»: hi ha empitjoraments bruscos seguits de períodes d’estabilitat, en lloc d’un declivi gradual i continu. Els símptomes depenen de la zona del cervell afectada, i sovint predominen els problemes d’atenció, planificació i velocitat de pensament més que la pèrdua de memòria pura. Els seus factors de risc són els mateixos que els de l’ictus: hipertensió, diabetis, colesterol alt, tabaquisme.

Demència amb cossos de Lewy

Causada per dipòsits anormals d’una proteïna (alfa-sinucleïna) a les neurones. Té trets molt característics que la distingeixen de la resta: fluctuacions marcades de l’estat d’alerta (la persona passa de lúcida a confusa en hores), al·lucinacions visuals detallades, i símptomes motors semblants als del Parkinson (rigidesa, lentitud, tremolor). El son també acostuma a estar molt alterat.

Demència frontotemporal

Afecta principalment els lòbuls frontal i temporal del cervell, i tendeix a aparèixer a una edat més primerenca que la resta (sovint entre els 45 i els 65 anys). El que crida l’atenció és que, al principi, la memòria pot estar relativament conservada. El que canvia és la personalitat i la conducta: la persona es torna impulsiva, perd l’empatia, actua de manera socialment inapropiada, o bé presenta greus dificultats amb el llenguatge. Per això, en els seus inicis, sovint es confon amb un problema psiquiàtric.

Demències mixtes i altres causes

No és estrany que coexisteixin diversos tipus —el més habitual, Alzheimer i demència vascular alhora—. A més, existeixen demències secundàries causades per altres condicions: alcoholisme crònic (demència alcohòlica), dèficit de vitamines, infeccions, hidrocefàlia o trastorns metabòlics. Algunes d’aquestes causes, detectades a temps, són parcialment reversibles, cosa que subratlla la importància del diagnòstic.

Alzheimer vs. demència senil: són el mateix?

El terme «demència senil» està avui en desús entre els professionals, però segueix molt present en el llenguatge quotidià. Tradicionalment s’usava per referir-se al deteriorament cognitiu que apareixia a la vellesa, com si fos una conseqüència natural de fer-se gran.

Avui sabem que això és incorrecte. El deteriorament cognitiu greu mai no és una part normal de l’envelliment: sempre respon a una malaltia concreta. El que abans s’anomenava «demència senil» és, en la majoria dels casos, malaltia d’Alzheimer o una altra demència identificable. Per això és preferible parlar del tipus específic de demència, i no de «demència senil» com si fos un diagnòstic en si mateix.

Com es diagnostica la demència i s’identifica el tipus?

No existeix una única prova que diagnostiqui la demència. El procés combina diversos elements:

1. Història clínica detallada, habitualment amb l’ajuda d’un familiar que aporti informació sobre l’evolució dels símptomes.

2. Proves cognitives que avaluen memòria, atenció, llenguatge i funcions executives. Existeixen escales estandarditzades, com l’escala GDS, que ajuden a determinar el grau de deteriorament.

3. Anàlisis de sang per descartar causes reversibles (dèficits vitamínics, problemes tiroïdals).

4. Neuroimatge (ressonància magnètica, TAC) per visualitzar l’estat del cervell i identificar el patró de dany.

Identificar el tipus concret de demència és fonamental, perquè el pronòstic, el maneig i les opcions de tractament varien enormement d’un a l’altre.

Es pot tractar la demència?

La majoria de les demències neurodegeneratives no tenen, ara per ara, una cura que reverteixi el dany ja produït. Però això no significa que no hi hagi res a fer. Al contrari: existeixen múltiples intervencions que poden alentir la progressió, controlar els símptomes i millorar significativament la qualitat de vida del pacient i de la seva família.

L’abordatge acostuma a combinar diverses estratègies:

Tractament farmacològic. Existeixen medicaments que poden alentir temporalment la progressió dels símptomes en certs tipus de demència, especialment l’Alzheimer.

Teràpies no farmacològiques. L’estimulació cognitiva, la teràpia ocupacional, l’activitat física i el manteniment d’una vida social activa han demostrat beneficis consistents per frenar el deteriorament i preservar l’autonomia.

Neuroestimulació. Una de les línies més prometedores és l’estimulació cerebral no invasiva. La teràpia TPS (Estimulació de Pols Transcranial) utilitza polsos acústics enfocats per estimular regions cerebrals específiques. Segons les dades clíniques disponibles, promou la formació de nous vasos sanguinis al cervell, millora la comunicació entre neurones i afavoreix la funció cognitiva. Els estudis amb el dispositiu NEUROLITH mostren millores en memòria, atenció i orientació, especialment en pacients amb Alzheimer en fases primerenca i moderada.

El factor decisiu, en tots els casos, és el TEMPS. Com més aviat es diagnostica la demència i s’inicia el tractament, més gran és la capacitat del cervell per respondre —perquè conserva més neurones funcionals i més capacitat de compensació—. La intervenció en fases inicials és, sens dubte, la que ofereix millors resultats. A Clínica ReVita apliquem la teràpia TPS amb NEUROLITH precisament amb aquest enfocament: intervenir aviat per preservar la funció el màxim temps possible.

Es pot prevenir la demència?

No existeix una fórmula que garanteixi evitar la demència, però l’evidència científica és cada cop més clara: una part significativa dels casos es podria retardar o prevenir actuant sobre els factors de risc modificables. Segons els estudis disponibles, fins a un 40% del risc de demència s’associa a factors sobre els quals podem influir al llarg de la vida.

Els principals són:

• Salut cardiovascular. El que és bo per al cor és bo per al cervell. Controlar la hipertensió, la diabetis i el colesterol, i no fumar, redueix de manera directa el risc de demència —especialment la vascular—.

• Activitat física regular. L’exercici aeròbic millora el flux sanguini cerebral i afavoreix la salut neuronal.

• Estimulació mental contínua. Mantenir el cervell actiu —aprendre, llegir, resoldre problemes— construeix el que els neuròlegs anomenen «reserva cognitiva», una mena de coixí que ajuda el cervell a resistir millor el dany.

• Vida social activa. L’aïllament és un factor de risc; les relacions socials, un factor protector.

• Son de qualitat. Durant el son profund, el cervell elimina residus metabòlics associats a la neurodegeneració.

• Protecció de l’audició. La pèrdua auditiva no corregida a la mitjana edat s’ha identificat com un dels factors de risc modificables més rellevants.

• Alimentació equilibrada. La dieta mediterrània s’associa consistentment amb un menor deteriorament cognitiu.

La prevenció no comença als 70: les decisions d’estil de vida preses als 40 i 50 anys tenen un impacte mesurable en la salut cerebral dècades després.

En resum

La demència no és una sola malaltia, sinó una síndrome amb moltes causes possibles. L’Alzheimer és la més freqüent, però existeixen altres —vascular, amb cossos de Lewy, frontotemporal— amb característiques i pronòstics diferents. Distingir-les requereix una avaluació neurològica especialitzada, i fer-ho a temps és clau: encara que la majoria no tenen cura, existeixen tractaments que n’alenteixen l’avanç i milloren la qualitat de vida, amb millors resultats com més aviat s’inicien.

Has notat senyals de deteriorament cognitiu en un ésser estimat?

A Clínica ReVita (Barcelona) realitzem avaluacions neurològiques completes per diagnosticar el tipus de deteriorament cognitiu i dissenyar un pla de tractament personalitzat. Oferim accés a la teràpia d’estimulació cerebral TPS amb NEUROLITH, indicada per a l’Alzheimer en fases primerenques i els canvis degeneratius associats a l’edat.

📞 Truca’ns al +34 624 00 6244 o visita’ns a Carrer de Santaló, 105, 08021 Barcelona.

Sol·licitar cita →