Pèrdua de memòria: causes, tipus i quan preocupar-se

On he posat les claus? Com es deia aquella pel·lícula? Per què he entrat en aquesta habitació? Oblidar alguna cosa de tant en tant és completament normal —el cervell està constantment filtrant allò que considera irrellevant—. Però què passa quan els oblits es tornen freqüents? Quan deixen de ser distracció i comencen a ser un senyal d’alarma?

La pèrdua de memòria és un dels motius més freqüents de consulta al neuròleg, i un dels que genera més angoixa. La majoria de persones que noten errors de memòria temen el pitjor: «Que potser és Alzheimer?». La realitat és més matisada. La memòria pot fallar per desenes de causes, i moltes d’elles són perfectament reversibles —estrès, manca de son, ansietat, dèficits de nutrients—.

En aquest article expliquem per què es produeix la pèrdua de memòria, quins tipus existeixen, quan és normal i quan convé consultar un metge, i què es pot fer per protegir i millorar la memòria.

Què és la memòria i com funciona?

Abans de parlar de fallades, convé entendre com funciona el sistema. La memòria no és un únic «magatzem» al cervell, sinó un conjunt de processos que treballen de manera coordinada:

• Memòria sensorial: Reté informació durant una fracció de segon (allò que acabes de veure o sentir).

• Memòria a curt termini (o de treball): Manté la informació «activa» durant uns segons o minuts —un número de telèfon que estàs a punt de marcar, una instrucció que acabes de rebre—. Té una capacitat limitada.

• Memòria a llarg termini: Emmagatzema informació durant molt de temps: records de la infància, coneixements, habilitats. La seva capacitat és pràcticament il·limitada.

El procés d’«enregistrar» un record s’anomena consolidació i depèn en gran mesura de l’hipocamp, una estructura situada a la profunditat del cervell. Quan l’hipocamp es veu afectat —per estrès crònic, manca de son, envelliment o malaltia—, la formació de nous records es veu alterada. Per això molts problemes de memòria afecten més el passat recent que el llunyà.

Tipus de pèrdua de memòria

No tota pèrdua de memòria és igual. Identificar-ne el tipus ajuda a orientar la causa.

Pèrdua de memòria a curt termini

La més freqüent i la més preocupant. Et costa recordar què ha passat fa minuts o hores: on has deixat un objecte, què anaves a dir, si t’has pres la medicació. La memòria a llarg termini, en canvi, es manté intacta. Aquest patró és típic de l’envelliment normal, però també pot ser el primer signe d’un deteriorament cognitiu lleu.

Pèrdua de memòria transitòria

Episodis puntuals i reversibles en què la capacitat de formar nous records s’interromp temporalment. L’amnèsia global transitòria, per exemple, és un episodi sobtat (que pot durar diverses hores) en què la persona pregunta el mateix repetidament i no reté les respostes, però es recupera completament. Sol estar relacionada amb un estrès físic o emocional intens i, encara que espanta molt, generalment és benigna. Tot i així, sempre ha de ser valorada per un metge.

Pèrdua de memòria progressiva

Quan els oblits s’agreugen gradualment al llarg de mesos o anys i comencen a interferir amb la vida quotidiana, parlem d’un deteriorament progressiu. És el patró característic de les malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, i el que requereix una valoració neurològica sense demora.

Les causes de la pèrdua de memòria

Aquí ve la bona notícia: moltes causes de pèrdua de memòria no tenen res a veure amb la demència, i algunes d’elles són reversibles.

Causes reversibles (les més freqüents)

• Estrès crònic i ansietat. El cortisol persistentment elevat interfereix directament amb l’hipocamp. La pèrdua de memòria per estrès és extremadament comuna i sovint es confon amb una cosa més greu.

• Manca de son. El cervell consolida els records durant el son profund. Dormir malament de manera habitual perjudica la memòria de manera mesurable.

• Depressió i problemes emocionals. Poden provocar dificultats de concentració i memòria que imiten una demència incipient.

• Dèficits de nutrients. La manca de vitamina B12, àcid fòlic o vitamina D afecta la funció cognitiva. Per això molta gent pregunta quines vitamines són bones per a la memòria: corregir un dèficit real pot millorar notablement els símptomes.

• Medicaments. Alguns ansiolítics, antihistamínics, relaxants musculars i altres fàrmacs afecten la memòria.

• Problemes de tiroide, deshidratació, consum d’alcohol. Tots aquests poden alterar la funció cognitiva.

Causes relacionades amb l’edat

A partir dels 50–60 anys, és normal una certa alentiment: costa més recordar noms, cal més temps per aprendre coses noves. Es coneix com a «oblits benignes associats a l’edat» i no progressa cap a la incapacitat.

Causes neurològiques

• Deteriorament cognitiu lleu (DCL): Una fase intermèdia entre l’envelliment normal i la demència. Els oblits són més marcats del que s’esperaria per l’edat, però la persona encara és autònoma. És una fase clau per a la intervenció.

• Malalties neurodegeneratives: la malaltia d’Alzheimer i altres demències.

• Lesions cerebrals: traumatismes, ictus, tumors.

Quan t’hauria de preocupar la pèrdua de memòria?

Aquesta és probablement la pregunta més important de l’article. No tots els oblits són iguals. Convé acudir a un especialista quan apareixen aquests senyals d’alarma:

• Oblidar repetidament informació recent (preguntar el mateix diverses vegades).

• Dificultat per dur a terme tasques habituals (cuinar un plat conegut, gestionar els diners).

• Desorientació en el temps o l’espai (no saber quin dia és, perdre’s en llocs coneguts).

• Problemes de llenguatge (no trobar paraules habituals, perdre el fil d’una conversa).

• Col·locar objectes en llocs il·lògics (les claus a la nevera).

• Canvis d’humor o de personalitat associats als oblits.

• Quan no ets tu, sinó la gent del teu voltant, qui nota els errors de memòria.

Una regla orientativa útil: oblidar on has deixat les claus és normal; oblidar per a què serveixen les claus, no. Si els oblits interfereixen amb la teva vida quotidiana o els nota la gent del teu entorn, és hora de consultar un metge.

Com millorar la memòria? Estratègies que funcionen

La memòria, com un múscul, s’entrena. I es protegeix. Aquestes són les estratègies amb més suport científic.

Exercici físic. L’exercici aeròbic regular augmenta el flux sanguini cerebral i estimula la producció de factors que sustenten la salut neuronal. És, segons nombrosos estudis, una de les mesures més eficaces per protegir la memòria.

Estimulació mental. Aprendre coses noves, llegir, resoldre problemes, exercicis estructurats de memòria… Tot allò que repta el cervell n’enforteix les connexions. La rutina no ajuda: el cervell necessita novetat.

Son de qualitat. Dormir de 7 a 9 hores, respectant els cicles, és essencial per consolidar allò après.

Alimentació. La dieta mediterrània, rica en omega-3, antioxidants i verdures, s’associa de manera consistent amb una millor funció cognitiva.

Vida social activa. Els vincles socials mantenen el cervell estimulat i protegit del deteriorament.

Control de l’estrès. Reduir l’estrès crònic protegeix directament l’hipocamp.

Quan la pèrdua de memòria requereix intervenció neurològica

Si la pèrdua de memòria és progressiva, interfereix amb la vida quotidiana o s’acompanya d’altres senyals d’alarma, un estil de vida saludable pot no ser suficient. En aquests casos, el primer pas és una avaluació neurològica completa: proves cognitives, valoració clínica i, si cal, estudis de neuroimatge per identificar la causa exacta i descartar (o confirmar) un procés neurodegeneratiu.

Un cop identificada la causa, existeixen enfocaments que van més enllà del tractament farmacològic. L’estimulació cerebral no invasiva amb la teràpia TPS és una de les opcions més innovadores per a pacients amb deteriorament cognitiu, malaltia d’Alzheimer en les seves fases primerenques o canvis degeneratius associats a l’edat.

Com actua? Mitjançant polsos acústics enfocats de baixa energia, la TPS estimula regions cerebrals concretes —incloses les implicades en la memòria, com l’hipocamp i l’escorça—. Segons les dades clíniques disponibles, aquest estímul afavoreix la formació de nous vasos sanguinis al teixit cerebral (millorant l’aportació d’oxigen i nutrients a les neurones) i optimitza la comunicació neuronal. Els estudis realitzats amb el dispositiu NEUROLITH mostren millores mesurables en memòria, atenció i orientació tres mesos després del tractament.

A Clínica Revita (Barcelona) apliquem la teràpia TPS amb NEUROLITH com a complement al tractament del deteriorament cognitiu. És un procediment ambulatori, indolor i que no requereix anestèsia, que es completa en sis sessions d’uns 30 minuts al llarg de dues setmanes i es pot combinar amb exercicis d’estimulació cognitiva per potenciar-ne els resultats.

En resum

La pèrdua de memòria no sempre és sinònim de demència. En molts casos respon a causes reversibles com l’estrès, la manca de son o els dèficits de nutrients. Però quan els oblits són progressius, interfereixen amb la vida quotidiana o els nota l’entorn, convé actuar sense demora. Com més aviat s’identifica la causa, més opcions de tractament hi ha i millors són els resultats —especialment en les fases inicials del deteriorament cognitiu, on la intervenció marca la diferència més gran—.

Et preocupa la teva memòria o la d’un ésser estimat?

A Clínica Revita (Barcelona) realitzem avaluacions neurològiques completes per identificar la causa de la pèrdua de memòria i dissenyar un pla individualitzat. Oferim accés a la teràpia d’estimulació cerebral TPS amb NEUROLITH —ambulatòria, indolora i sense efectes secundaris coneguts— indicada per al deteriorament cognitiu i la malaltia d’Alzheimer en les seves fases primerenques.

📞 Truca’ns al +34 624 00 6244 o visita’ns a Carrer de Santaló, 105, 08021 Barcelona.

Sol·licitar cita →