Causes de l’insomni: per què no pots dormir i quan preocupar-se

Les tres de la matinada. Fa una hora que mires el sostre. Has comptat ovelles, t’has regirat al llit, has agafat el mòbil i l’has deixat. Saps que demà estaràs esgotat, i aquest pensament —paradoxalment— et desperta encara més. Si aquesta escena et resulta familiar, no estàs sol: segons la Societat Espanyola de Neurologia, entre el 20 i el 48% de la població adulta d’Espanya experimenta dificultats per conciliar o mantenir el son en algun moment de la vida, i al voltant d’un 10% pateix insomni crònic.

Però l’insomni no és simplement «dormir malament». És un símptoma. I com tot símptoma, té causes —algunes evidents, d’altres molt menys—. Molta gent desconeix que, en determinats casos, l’insomni persistent pot ser un senyal precoç que alguna cosa està passant al cervell.

En aquest article desglossem els tipus d’insomni, les seves causes més freqüents, la seva relació amb la salut neurològica i les opcions de tractament que van més enllà de la pastilla per dormir.

Què és l’insomni i quan es considera crònic?

L’insomni és una dificultat persistent per adormir-se, mantenir-se adormit o assolir un son reparador, malgrat disposar de condicions adequades per dormir. No es tracta d’una única nit en blanc abans d’un examen o una reunió important: això li passa a tothom i no té gaire transcendència.

El problema apareix quan la dificultat es repeteix.

L’insomni agut és el que dura menys de tres mesos i sol estar relacionat amb un factor d’estrès identificable: un canvi de feina, un conflicte personal, un viatge amb canvi horari. Generalment es resol quan desapareix el desencadenant.

L’insomni crònic, en canvi, es defineix com una dificultat per dormir que es produeix com a mínim tres nits per setmana durant tres mesos o més. A aquest nivell, l’insomni deixa de ser una molèstia i es converteix en un problema de salut amb conseqüències reals: deteriorament cognitiu, augment del risc cardiovascular, debilitament del sistema immunitari, ansietat, depressió i un impacte significatiu en la qualitat de vida.

Tipus d’insomni: de conciliació, de manteniment i de despertada precoç

No tots els tipus d’insomni són iguals, i distingir-los ajuda a identificar la causa subjacent.

Insomni de conciliació: no puc adormir-me

El més conegut. Te’n vas al llit i passen 30, 45, 60 minuts sense que t’adormis. La ment s’activa precisament quan hauria d’apagar-se: repasses el dia que ha passat, anticipes el següent, penses en el que vas dir o no vas dir. Aquest tipus d’insomni sovint està relacionat amb l’ansietat, l’estrès i una activació excessiva del sistema nerviós simpàtic en les hores prèvies al son.

Insomni de manteniment: em desperto al mig de la nit

Adormir-se no és el problema; el problema és mantenir el son. Et despertes una, dues, tres vegades durant la nit i no pots tornar a adormir-te durant una bona estona. Les despertades poden durar minuts o allargar-se hores, fragmentant el son en un mosaic de microsons que no descansen.

L’insomni de manteniment sovint està relacionat amb causes mèdiques —dolor crònic, apnea del son, reflux gastroesofàgic, síndrome de cames inquietes— així com amb trastorns de l’estat d’ànim com la depressió.

Despertada precoç: em desperto a les 3–4 i no puc tornar a dormir

És potser el menys comentat, però un dels més esgotadors. T’adorms sense dificultat, però a les 3 o les 4 de la matinada obres els ulls i, per molt que ho intentis, no pots tornar a adormir-te. Estàs cansat, però el teu cervell ja s’ha engegat.

Aquest patró està especialment lligat a la depressió. De fet, la despertada precoç és un dels símptomes clàssics del trastorn depressiu major. També pot estar relacionada amb alteracions del ritme circadiari, sobretot en persones grans.

Les principals causes de l’insomni

L’insomni rarament té una única causa. Normalment hi conflueixen diversos factors. Aquests són els més significatius.

Estrès, ansietat i preocupacions

La causa més freqüent de l’insomni agut i una de les principals en el crònic. Quan el cervell percep una amenaça —real o imaginària—, activa el sistema d’alarma: allibera cortisol i adrenalina, augmenta la freqüència cardíaca i manté la ment en un estat d’hipervigilància incompatible amb el son.

El problema és que l’estrès modern no sol ser un perill puntual del qual es pot fugir, sinó una pressió sostinguda: càrrega de feina, preocupacions financeres, conflictes familiars. Aquesta activació constant no «s’apaga» a l’hora d’anar a dormir. El cervell ansiós continua funcionant a ple rendiment quan el cos necessita descansar.

Depressió i trastorns de l’estat d’ànim

La relació entre l’insomni i la depressió és bidireccional. La depressió provoca insomni —especialment la despertada precoç i la dificultat per mantenir el son— i l’insomni prolongat augmenta significativament el risc de desenvolupar depressió. És un cercle que, sense intervenció, tendeix a agreujar-se.

Els trastorns bipolars, la distímia i el trastorn d’ansietat generalitzada també alteren profundament l’arquitectura del son.

Mals hàbits de son

De vegades el problema no és al cervell ni a les emocions, sinó en el que fem (o no fem) abans de dormir. Les pantalles de mòbils i tauletes emeten llum blava que suprimeix la producció de melatonina, l’hormona del son. Un horari irregular descontrola el rellotge biològic. La cafeïna després de les 14:00, l’alcohol com a «relaxant» (que en realitat fragmenta el son), els sopars pesants, l’exercici intens a última hora… Tots aquests són factors que saboten el descans.

Causes mèdiques: dolor crònic, medicaments, alteracions hormonals

El dolor —articular, muscular, neuropàtic— és una de les causes més freqüents de despertades nocturnes. Alguns medicaments (antihipertensius, corticoides, certs antidepressius, broncodilatadors) tenen l’insomni com a efecte secundari. I els canvis hormonals —menopausa, hipertiroïdisme, dèficit de melatonina associat a l’edat— alteren directament els mecanismes reguladors del son.

L’insomni com a senyal d’un problema neurològic

Aquí convé parar especial atenció. L’insomni no sempre és «només» estrès o mals hàbits. En alguns casos és un indicador precoç que el cervell està experimentant un procés degeneratiu.

El son i la «neteja» del cervell. Durant les fases profundes del son s’activa un mecanisme anomenat sistema glimfàtic: una xarxa de canals que «renta» el cervell, eliminant els residus metabòlics acumulats durant el dia. Entre aquests residus hi ha la proteïna beta-amiloide, l’acumulació excessiva de la qual es relaciona amb la malaltia d’Alzheimer. Quan el son és insuficient o de mala qualitat, aquesta neteja no es completa correctament i els residus s’acumulen.

L’insomni com a símptoma precoç de demència. L’evidència indica que les alteracions del son poden precedir en anys el diagnòstic clínic de la malaltia d’Alzheimer i altres demències. Això no vol dir que tothom que pateix insomni desenvolupi Alzheimer —ni de bon tros—, però l’insomni crònic en una persona gran, sobretot si s’acompanya d’oblits freqüents o canvis cognitius subtils, mereix una valoració neurològica.

Les conseqüències cognitives de l’insomni prolongat. Fins i tot en absència d’una malaltia neurodegenerativa, dormir malament de manera persistent perjudica les funcions cognitives. La memòria de treball, la capacitat d’atenció, la velocitat de processament de la informació i la presa de decisions se’n ressenten després d’una sola nit dolenta. Quan es torna crònic, l’efecte pot ser considerable.

Dormo, però no descanso: quan el problema no és la quantitat de son

«Dormo vuit hores i m’aixeco com si no hagués dormit.» És una queixa més freqüent del que sembla, i apunta a un problema de qualitat, no de quantitat.

El son té una arquitectura precisa: s’organitza en cicles d’uns 90 minuts que alternen fases lleugeres, fases profundes i la fase REM. Cadascuna compleix la seva funció. La fase profunda és la més reparadora a nivell físic i cerebral; la REM és essencial per consolidar la memòria i regular les emocions. Si aquests cicles es fragmenten —per microdespertades, apnea, moviments periòdics de les cames o simplement per un son massa superficial—, pots passar moltes hores al llit sense obtenir un descans real.

Si dorms prou però no descanses, el problema mereix ser investigat. Un estudi del son (polisomnografia) pot identificar les causes d’aquesta fragmentació i orientar el tractament.

Què fer si no pots dormir? Estratègies basades en l’evidència

Abans de recórrer a la medicació, hi ha intervencions que la base d’evidència recolza com a primera línia de tractament.

Higiene del son: el que realment funciona

El concepte d’higiene del son s’ha popularitzat molt, però sovint es redueix a consells genèrics que amb prou feines toquen el fons de la qüestió. Les regles que realment marquen la diferència, segons la literatura clínica, són aquestes:

• Un horari fix. Anar a dormir i llevar-se a la mateixa hora cada dia —inclosos els caps de setmana—. El rellotge biològic necessita regularitat per funcionar.

• Foscor real. El dormitori ha d’estar completament a les fosques. Qualsevol font de llum —inclosa la del despertador— interfereix amb la producció de melatonina.

• Temperatura fresca. Entre 18 i 20 °C és el rang òptim. El cos necessita reduir la seva temperatura central per iniciar el son.

• Zero pantalles 60 minuts abans de dormir. No 30 minuts, no «mode nocturn». L’estimulació cognitiva de les xarxes socials, les notícies i els missatges és tan perjudicial com la llum blava.

• El llit és només per dormir. Res de treballar, menjar, mirar sèries o utilitzar el mòbil al llit. El cervell ha d’associar aquest espai exclusivament amb el son.

• Si no t’adorms en 20 minuts, aixeca’t. Quedar-se al llit regirant-se genera una ansietat anticipatòria que empitjora l’insomni. Surt del dormitori, fes alguna cosa tranquil·la amb llum tènue i torna quan sentis son.

Quan acudir a un especialista

La higiene del son és necessària, però no sempre suficient. Acudeix a un especialista si:

• L’insomni persisteix més de tres mesos malgrat seguir correctament les regles.

• Sents una fatiga esgotadora durant el dia.

• T’han dit que ronques fort o que deixes de respirar mentre dorms.

• L’insomni s’acompanya de canvis d’humor, oblits o dificultat per concentrar-te.

Tractar l’insomni: més enllà de les pastilles per dormir

Els somnífers i les benzodiazepines tenen el seu lloc en situacions puntuals, però no són la solució per a l’insomni crònic. Creen hàbit, poden provocar dependència i, paradoxalment, empitjoren la qualitat del son a llarg termini en alterar la seva arquitectura natural.

Teràpia cognitivoconductual per a l’insomni (TCC-I). És el tractament de referència per a l’insomni crònic segons les guies clíniques internacionals. No utilitza medicació: es basa a reestructurar els pensaments i les conductes que mantenen l’insomni. Els estudis mostren que la TCC-I és més eficaç que la medicació a llarg termini i que els seus efectes persisteixen un cop finalitzat el tractament.

Neuromodulació i estimulació cerebral. Quan l’insomni forma part d’un quadre més ampli —deteriorament cognitiu, canvis degeneratius del cervell o seqüeles d’un traumatisme—, tractar només el símptoma del son no n’hi ha prou. Cal actuar sobre la causa subjacent.

La teràpia TPS (estimulació per polsos transcranials) actua precisament a aquest nivell. Mitjançant polsos acústics enfocats, estimula regions cerebrals concretes, afavorint la formació de nous vasos sanguinis, millorant la comunicació neuronal i optimitzant el flux sanguini cerebral en les àrees implicades en la regulació del cicle son-vigília. En els pacients que han rebut tractament amb TPS a Clínica Revita, la millora del son és un dels resultats reportats amb més freqüència, juntament amb la millora de l’atenció i la memòria.

El tractament és ambulatori (sis sessions de 30 minuts en dues setmanes), indolor i es pot combinar amb altres mètodes —tant farmacològics com conductuals—.

El teu insomni no marxa i et preocupes per la salut del teu cervell?

A Clínica Revita (Barcelona) realitzem avaluacions neurològiques completes per determinar si el teu insomni té un component neurològic, i oferim accés a la teràpia d’estimulació cerebral TPS amb NEUROLITH —un tractament que actua sobre les causes profundes de l’insomni vinculat a un deteriorament del funcionament cerebral—.

📞 Truca’ns al +34 624 00 6244 o visita’ns a Carrer de Santaló, 105, 08021 Barcelona.

Sol·licitar cita →